La importància de tres retoladors al 'Telenotícies'

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no

Inscriu-t’hi

Era obvi que estàvem veient una notícia que implicaria la transformació del Pròxim Orient, i era inevitable pensar que calia una mica més de profunditat periodística davant l’abast dels fets. I aleshores es va produir la màgia. Cruanyes tenia al seu costat l’especialista en conflictes de TV3, Nicolás Valle. Tot i que passa de tant en tant que algunes informacions s’acompanyin de l’expertesa d’alguns professionals de la cadena, no és tan habitual com voldríem. Cruanyes va preguntar a Valle per què estaven guanyant terreny els islamistes justament ara i si això tenia a veure amb l’existència d’altres conflictes oberts. Valle va començar a oferir un context a nivell global, de política internacional. També raons històriques de fons que ara esclataven. I va ser molt clar a l’hora de parlar de les perspectives de futur d’aquest conflicte. Cruanyes va fer molt bones preguntes, anant al moll de l’os. I Valle va intentar ser divulgatiu. Fins i tot va utilitzar un recurs comunicatiu molt eficaç: “Ara que parlem tant d’armes de destrucció massiva, mira, Toni. Amb aquests tres colors les potències van canviar les fronteres del Pròxim Orient”. Valle va alçar la mà i sostenia tres retoladors, un de blau, un de rosa i un de groc, d’aquells que serveixen per subratllar. I va demostrar com les eines més inofensives poden causar estralls: “Ho van fer de manera arbitrària, sobre un paper i no van caldre armes. Amb això han provocat centenars de milers de morts i moltes desgràcies”. Nicolás Valle va insistir en com l’arbitrarietat i la força –sobre els mapes o a través de les armes– s’havien imposat al Pròxim Orient.

Van ser uns minuts del Telenotícies molt interessants, que van saber captar l’atenció de l’espectador. Van fugir de la inèrcia informativa i van intentar marcar les diferències. És la manera en què l’audiència pot entendre ràpidament que aquelles imatges no formen part de la rutina dels conflictes internacionals sinó que signifiquen un punt d’inflexió. En uns Telenotícies que demanen un rentat de cara urgent, aquesta ha de ser la direcció necessària. Sobretot tenint en compte que ens estem abocant a una televisió pública que malauradament menysté el periodisme a l’hora d’incloure’l a la graella. Davant la preocupant manca de programes que prioritzin l’aprofundiment informatiu a través d’experts (que no tertulians) és d’agrair que, com a mínim, incorporin aquestes estratègies en els Telenotícies.